Aquest mes, alguns dels nostres subscriptors reben Neix un teixidor de somnis de Ngũgĩ wa Thiong'o, amb traducció de Josefina Caball, el nou llibre de la nostra col·lecció Ciclogènesi.
Aprofitant la sortida del llibre, volem compartir amb vosaltres una entrevista que van fer a Ngũgĩ wa Thiong'o a Xile amb motiu de la publicació de La revolució vertical, i en què parla sobre per què donar suport a una editorial com Raig Verd. Després de l’entrevista, també compartim amb vosaltres un text inèdit que Ngũgĩ wa Thiong'o va dedicar a l’edició independent a partir de la feina de Raig Verd amb els seus llibres, i, en particular, amb La revolució vertical. 

Com concep la contribució de La revolució vertical en la promoció de la diversitat cultural en un món que es dirigeix cap a la uniformitat en cultura i llengua?

Ngũgĩ: Pots imaginar-te un paisatge on totes les flors són d’un color, d’una forma i d’una mida? Seria intolerable per a la vista. Pots imaginar-te una orquestra formada per només un tipus d’instrument? Seria una pura agonia per a l’oïda. No podem dir: anem a destruir tots els altres instruments musicals i deixem-ne només un tipus, com ara la guitarra o el piano. La uniformitat infinita és la mort de la vitalitat. El que el món necessita és l’intercanvi d’idees entre cultures, no la seva uniformitat infinita. La revolució vertical mostra la interdependència creativa dels diferents òrgans. El cos no el forma cap únic òrgan. Tots els òrgans, cadascun amb les seves diferents particularitats, formen el cos. Perquè el cos sigui, tots els òrgans han de ser. Es pot dir el mateix de les llengües i les cultures. Diferents llengües i cultures tenen molt a oferir-se les unes a les altres, sense perdre la seva particularitat pròpia com a llengües i cultures diferents. De fet, l’intercanvi igualitari entre llengües i cultures acaba enriquint cadascuna d’elles. Espero que La revolució vertical, a través de les traduccions a diferents llengües, ens ajudi a celebrar la nostra humanitat comuna inherent en la nostra pròpia diversitat. El que hem de combatre és la jerarquia de les relacions de poder desiguals entre llengües. És necessària una xarxa d’intercanvi igualitari entre les diferents llengües i cultures.

Segons vostè, quines són les millors maneres i recursos per dur a terme aquesta campanya per salvar i promoure les llengües originals d’aquests països?

Ngũgĩ: Crec que traduir és una clau. Animar els autors a escriure en la seva llengua diferent. Però ha d’haver-hi editorials com Planeta Sostenible a Xile i Raig Verd-Rayo Verde a Espanya que estiguin disposades a crear un espai per publicar en aquestes llengües. I també les traduccions entre les llengües. A Espanya, Rayo Verde ha treballat amb altres editorials i ara el conte ja s’ha traduït a sis llengües d’Espanya. M’encoratja saber que Planeta Sostenible té la intenció de publicar-lo en mapundungu, aimara, rapanui i crioll d’Haití. Tanmateix, els governs també han de canviar les seves polítiques envers les llengües. El monolingüisme és el monòxid de les cultures; el multilingüisme és l’oxigen de les cultures.

Quina creu que seria la millor manera de fer traduccions a llengües que avui tenen un espai limitat en l’educació de les persones?

Ngũgĩ: Traduir és la clau. Un conte escrit originalment en mapundungu podria ben bé estar disponible en les diverses llengües de Xile. També podria estar-ho en suahili, anglès, hindi i moltes altres llengües del món.
La cooperació entre editorials progressistes, sempre que sigui possible, ajudaria molt. Però de veritat que no hi ha cap llengua que sigui massa petita per tenir una literatura escrita. La pàgina web de Jalada Translations, on s’hi exhibeixen les 97 llengües a les que s’ha traduït La revolució vertical, mostra la bellesa de les diferents llengües i les seves diferents escriptures.

***

La desaparició creixent d’editors independents és el pitjor que podria passar a l’edició de qualitat i, per tant, a la literatura i la cultura. No els hem de deixar desaparèixer. Han de tenir suport. Permetin que ho posi en context.

Hi va haver un moment en què els editors corporatius van invertir temps i energia i paciència en els seus autors i llibres. No sempre es van guiar per la set de benefici instantani. Això va donar una bona oportunitat als autors i bons llibres al mercat. Alguns llibres aconsegueixen un reconeixement instantani com a clàssics. D’altres triguen molt a que la seva qualitat sigui apreciada pel públic lector.

Però la situació ha canviat dràsticament. Els editors corporatius solen obtenir beneficis instantanis. Al cap i a la fi han de respondre als seus accionistes. Això vol dir que no sempre poden tenir paciència per a un nou autor, o un autor d'altres cultures i idiomes, o per a un autor amb una perspectiva completament nova, que vagi en contra del gust actual.

Per això, necessitem editors independents. Per descomptat, també són empreses i han de guanyar diners, però sovint són una mica més tolerants amb el risc, sobretot quan es troben amb un nou autor, especialment un amb un talent únic. També estan més disposats a oferir una oportunitat a les traduccions. La gratificació instantània no és necessàriament la seva principal motivació per prendre decisions literàries.

Laura Huerga, de Raig Verd, és un gran exemple d’aquesta raça d’editors independents i del que encara poden fer per a llibres de qualitat. Aquí, només puc parlar en termes personals. Vinc de Kenya, però actualment sóc professor distingit d’anglès i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Irvine. Però també sóc escriptor, principalment novel·lista. També componc memòries i narracions breus. Del 1962 al 1978, vaig escriure tots els meus llibres en anglès. Però a partir del 1978 escric tota la meva ficció, és a dir, novel·les i narracions breus, en kikuiu, un dels diversos idiomes de Kenya. Només són les meves memòries i llibres acadèmics els que escric encara en anglès.

He notat una diferència d'actituds envers els meus llibres en anglès i els de kikuiu. Els anglesos sovint són fàcilment acceptats. Els kikuiu, tot i que en traducció anglesa, són acceptats bé però després de moltes preguntes.

Raig Verd va ser diferent. Per descomptat, van publicar en castellà i català algunes de les meves memòries escrites en anglès, com A la Casa de l'Intèrpret i els Somnis en temps de guerra. Però, el més important, Raig Verd ha acollit igualment les traduccions de kikuiu.

Un exemple és el que ha fet amb la meva faula: Ituĩka rĩa Mũrũngarũ [La revolució vertical o per què els humans caminen drets]. Aquesta faula ha estat traduïda a 97 idiomes de tot el món. Però és la imaginació de Laura Huerga que va portar a l’edició impresa de la faula en sis idiomes d’Espanya la que fa destacar la seva feina i el seu compromís. Va encarregar il·lustracions originals; i després va convidar a Clara Peya a compondre música original per la cançó principal de la història, «The All Body Anthem». Totes sis edicions de La revolució vertical, en castellà, català, gallec, asturià, occità i èuscar, comparteixen les mateixes il·lustracions i el text en kikuiu. En conjunt és molt impactant, però implica temps, energia i imaginació. És evident que la motivació va més enllà dels beneficis, tot i que, per descomptat, els recursos financers són crucials per a la seva supervivència com a editorial independent.

A més, ella creu en la cooperació, i algunes editorials llatinoamericanes estan llançant les seves pròpies versions nacionals de la faula, totes elles acreditant Raig Verd. Com a editorial independent, ha permès així una conversa entre idiomes d'Àfrica, els d'Espanya i els de l'Amèrica Llatina.

Laura Huerga és la millor expressió d’una editorial independent i Raig Verd mereix tot el suport que puguin obtenir.